Capellades
(Anoia) és de fa molt de temps una vila plena d’activitats
artístiques i culturals, presumiblement propiciades pel fet
d’haver estat una població pionera i capdavantera en la
fabricació de paper, l’indiscutible suport modern de
transmissió i difusió de la cultura. Així que no
ha de sorprendre el considerable nombre d’esbarts dansaires que
al llarg del segle XX, en especial durant la seva segona meitat, han
animat festes i actes populars.
El que segueix a continuació és una breu síntesi
històrica dels esbarts capelladins del segle passat:
· Esbart Infantil Catalanista (1906-?)
L’any 1906, els senyors Domènec Roig i Eugeni Fossalba
crearen l’Esbart Infantil Catalanista, que en opinió de
Busquets i Molas fou possiblement el primer que hi hagué a la
vila. No en coneixem més dades.
· Esbart Abat Muntades (1952-1958)
La seva primera actuació pública va ser per la Festa
Major de l’any 1952, i com a activitat destacada, tenint en
compte les dificultats d’aquells temps, s’han de mencionar
unes actuacions que feren a França. En el grup de fundadors
d’aquest esbart hi havia mossèn Joan Jarque, aleshores
vicari de la parròquia, col·laborant amb els capelladins
Anton Font, que més endavant seria també fundador del
conegut grup de mims “Els Joglars”, i en Jaume Sabater.
Joan Closa, dansaire de l’Esbart Verdaguer, hi
col·laborà en la direcció coreogràfica,
essent substituït més tard per Joan Lorente.
· Esbart Dansot (primera època: 1973-1981)
El crearen un grup d’antics dansaires de l’Esbart Abat
Muntades, amb l’ajuda i col·laboració de nous
elements joves. Els matrimonis i les obligacions familiars dels
més joves, anaren esllanguint la vida del grup, fins arribar a
aturar-la del tot.
· Esbart de Capellades (1984-1991)
Aquest va ser un esbart infantil, del que se n’ocupava en Jaume
Balcells, antic dansaire del aleshores inactiu Esbart Dansot.
· Esbart Dansot (segona època: 1998-)
Al complir-se els 25 anys de la fundació de l’Esbart
Dansot, els antics dansaires van voler celebrar-ho amb una
actuació pública (octubre del 1998), desempolsant danses
-i vestuari, curosament conservat des del 1981- del seu antic
repertori. L’èxit aconseguit davant del públic els
va fer pensar en la conveniència i l’interès de fer
reviure l’esbart, i així es va anar cap un procés
de refundació, inclosos els aspectes legals, que han dut
l’esbart a l’esplèndida realitat actual. S’han
fet nombroses actuacions, sempre amb gran èxit de públic,
i el nombre de dansaires creix ininterrompudament, en especial pel que
fa les seccions infantil i juvenil.
Capellades, març del 2001