A la vila de Capellades (Anoia), vila plena d’activitats artístiques i culturals, també els esbarts dansaires hi ha tingut, ja des dels començaments del segle XX, el seu paper, amb una presència més o menys continuada i més o menys rellevant. En aquest sentit és paradigmàtic el cas de l’Esbart Abad Muntades que, malgrat la seva curta vida, de l’any 1952 al 1958, deixà ben sembrada la sement de l’amor a la dansa tradicional catalana i a tot el que això significa i representa.

L’any 1973, un grup d’antics dansaires de l’Esbart Abat Muntades, enyorant les seves passades activitats, crearen, amb l’ajuda i col·laboració de nous i entusiastes elements joves, l’Esbart Dansot. El nom –Dansot- el manllevaren d’un ball popular, desimbolt i alegre, dels paperaires de Capellades, que es ballava el Dijous Gras. Malgrat l’embranzida inicial i els èxits aconseguits, els matrimonis i les obligacions familiars dels més joves, entre altres raons, anaren esllanguint la vida del grup, fins arribar a aturar-la del tot l’any 1988. És el que n’anomenen la primera època de l’Esbart Dansot.

L’any 1998, al complir-se els 25 anys de la fundació de l’Esbart Dansot, els antics dansaires van voler celebrar-ho amb una actuació pública (octubre del 1998), desempolsant danses -i vestuari, curosament conservat des del 1981- del seu antic repertori. L’èxit aconseguit davant del públic els va fer pensar en la conveniència i l’interès en fer reviure l’esbart, i així es va anar cap un procés de refundació, inclosos els aspectes legals, que han dut l’esbart a l’esplèndida realitat actual. D’aleshores ençà s’han fet nombroses actuacions, sempre amb gran èxit de públic, i el nombre de dansaires ha crescut ininterrompudament, molt especialment pel que fa les seccions infantil i juvenil, que han de ser la nova sang del futur de l’Esbart Dansot.